Pàgines

dimecres, 20 de novembre de 2019

PARAULES PER A L'OLGA

Comiat a la Torre. 30 d’octubre de 2019

Olga, tu saps prou bé que per sempre més estaràs lligada a la història d’Heura. 

Tu també formes part d’aquella bogeria que ens va portar a un grapat de voluntaris a crear el Centre Obert, una casa comuna i compartida per acollir, dignificar i acompanyar les persones sense llar que començaven a passar les nits a les places i carrers del nostre barri, cap mitjans dels anys noranta

Tu també estaves en el pla que ens voltava pel cap, en aquells inicis, on tot ens semblava poc si aconseguíem el somni que ja veiem possible: el primer any obrir una tarda, i després cada any una tarda més, fins arribar al sisè any amb totes les tardes obertes i un nou objectiu, la cirera del pastís: contractar una professional per donar més qualitat de servei als usuaris.

I la teva arribada, sempre ho hem dit, no va ser casual. Era el dia de les entrevistes a les possibles candidates. Dues o tres, no recordo. A punt de plegar ja. Me’n quedava una que havia enviat el seu cv, a qui havia citat, però que no arribava, es deia Olga. Ja era tard... Finalment una trucada, la teva veu: Puc venir encara? Va, t’espero. T’hagués pogut dir que no, que ja feies tard, però et vaig esperar. Aquelles intuïcions que de vegades tens... I vas venir.. i et vas quedar, sense cap dubte. 

Olga, per sort o per desgràcia, et vas empeltar del fer del voluntariat, vas aprendre de nosaltres i nosaltres de tu. Vam crear un equip, de vegades esgotador, que no comptava hores, i afrontava tots els reptes per aconseguir allò en què creiem i defensàvem
Després van venir els nous protocols, que ens van costar, prou que ho saps, suor i llàgrimes i amb ells la contractació d’una nova educadora, l’obertura de la torre, un camí encetat cap a la professionalització del Centre que ens ha portat on som ara, amb nous canvis, noves persones, però sense oblidar allò que està en l’essència d’Heura i que tu sempre has defensat. Ho recullo de l’entrevista que et vaig fer a la revista Dialogal i que després de llegir-la, vaig dir-me: això és Heura!:  
El sentiment de justícia, d’ajudar les persones i millorar la societat
La compassió, posar-te en la pell de l’altrePatir, no només per l’altre, sinó amb l’altre. Sense sentir cap llàstima, perquè hi ha situacions que et poden fer llàstima, però les persones, mai.
L’acompanyament: estar al costat, ni estirar ni empènyer, ser-hi encara que de vegades es pugui fer poca cosa. Tractar a l’altre de tu a tu, dignificar-lo, creure en les seves possibilitats, donar-li les eines que necessita per sortir-se’n, i la companyia, que no se senti sol... I els voluntaris tampoc no ens hem sentit mai sols al teu costat.
Generadora d’oportunitats, d’entendre cada situació, de respectar els temps de cada personad’entendre que si s’autocompadeix potser és perquè està exhaustaque si recau és perquè potser ja no pot seguir...
Fer vincle amb les persones, que no vol dir que siguin teves, sinó que has compartitmoments molt intensos que després t’uneixen per sempre, encara que no les tornis a veure.
I no acabaria, però ho resumiré en dues paraules: 
Qualitat humana, Olga, això és Heura i això ets tu
I acabo amb unes paraules teves: 
Les persones em fan vibrar. Jo crec —encara que sembli una utopia— que el món pot millorar. Tothom té la capacitat de millorar alguna cosa del seu entorn, i molta gent vibrant en aquesta freqüència millora el món.

Que allà on vagis segueixes vibrant, Olga, i que els nostres vincles durin per sempre.

Laia




  

PARAULES PER A L'OLGA

Comiat a la Torre.  30 d’octubre de 2019 Olga, tu  saps  prou  bé  que per sempre més  estaràs lligada a la història d’ Heura.  ...