dimarts, 18 de setembre de 2018

UN MISSATGE QUE VOL FER “TRONTOLLAR LA NOSTRA COMODITAT”

Sí, de veritat: les persones ens acomodem. No volem problemes, ni intranquil·litat, ni preocupacions. És el més natural del món. No estem fets per a viure angoixats per esdeveniments externs que pertorbin el nostre estat anímic ni colpeixin el nostre “estatus”.
Volem viure “tranquils”, sense problemes, “gaudir” d’una vida relaxada, i aliena al món que ens envolta. “Ja tinc jo prou problemes com per preocupar-me dels altres”, - pensem. I en alguns casos serà una realitat. 
Però en altres…
I precisament es aquí, en aquest viure aliè al món que ens envolta, on construïm aquesta barrera que ens separa de la realitat del dia a dia de les persones que ens necessiten. Ens envoltem d’una cuirassa que pretén impedir veure que, al voltant nostre, al voltant de la nostre “fictícia ciutadella de comoditat i indiferència que hem creat”, hi ha un món, uns essers que comparteixes els nostres dies, i als quals els consumeixen, els cremen, unes necessitats que “volem” que no siguin la nostre preocupació ni que puguin alterar el nostre “viure”. Inclòs diria que, quan ens són visibles, desviem la mirada per fer veure que no els vist i, si no els hem vist, és que no hi són, no existeixen i per tant no ens interpel·len.
Heu comprovat personalment alguna vegada el que representa tornar a casa cansats després d’haver dedicat una tarda, unes hores, una part del vostre temps i vida, a algunes persones que l’únic que busquen és intentar viure amb dignitat? Anar vestits dignament? Ser escoltats, trobar acolliment, sinceritat i tranquil·litat amb algú que els atén? Havent deixada neta la roba que ells es posaran demà? Havent fet que practiquin l’esport o gaudeixin dels espais culturals de la ciutat? Visitant-los a la presó? Havent fet uns entrepans  a fi de que tinguin quelcom d’alimentació que ells no poden conquerir personalment? Parlar, tant sols parlar, amb algú que està preocupat per la seva situació personal? Un somriure, una encaixada de mans, un relacionar-se obertament oferint amistat?
El Centre Heura dóna aquesta oportunitat a tota persona, jove, i/o adulta que se senti qüestionada per aquesta reflexió. Potser necessites un “cop de voluntat”, dir si a allò que fa temps que penses i decidir-te a fer un pas endavant, a ajudar-nos, més ben dit a “ajudar-los”.
Molta és la feina a fer i en diferents àmbits: Voluntariat d’acollida, de rober, de dutxes, de bugaderia, de treball en l’hort, de cultura, d’esport, de comunicació, d’activitats, de relació… Les oportunitats són àmplies. Tu coneixes molt bé les teves aptituds i en què podries ser d’utilitat. Ho saps prou bé.
En el Centre Heura estem treballant des de 1999 en aquest sentit i tota persona de “bona voluntat” hi té cabuda. I si tu no pots, potser algun amic, amiga, familiar o conegut que tu coneixes bé podria sumar-se al nostre col·lectiu de voluntariat. Caldria que l’informessis. Entre tots podem fer molt més del que et penses.
Ens agradaria contar amb tu. Ens pots trobar a les tardes de 17h a 19h. 
T’esperem!

Gràcies :-)
Un que ha fet seu aquest missatge

dilluns, 27 d’agost de 2018

PENSAMENTS D’ESTIU

Hi han coses que et fan meditar, coses dites i escrites que “t’arriben”. Us en oferim una. El seu autor: Enric Puig Jofra, SJ. (Full Dominical de la Diòcesi d’Urgell – 12 d’agost 2018)

“UN ALTRE JAÇ AL CARRER”

En un dels arcs exteriors d’una església que deixa un espai entre columnes apareixen, de tant en tant -sovint uns quants dies seguits -, uns cartrons i un matalàs prim plegats, també alguns llençols. Quan la nit s’apropa, desapareixen. Els utilitza per improvisar un llit on dormir un dels molts sense sostre que ho han de fer al carrer. Són molts i sembla que cada dia són més els que, quan arriba la nit, no tenen on anar a dormir i improvisen un precari jaç on poden i els deixen, sigui al peu d’una porta que no s’utilitza, sigui en nun aparador en desús, sigui en el vestíbul d’un banc.

Fa uns dies, un jove coincidí amb la persona que guardava els cartrons i el matalàs a l’arc de l’església. El saludà, s’assegué al seu costat i encetaren una conversa en que l’home, d’uns cinquanta anys li explicà la historia de la seva desgracia i con havia arribat a dormir al carrer després de perdre la feina, l’habitatge, la família i de passar per la beguda, la deixadesa, l’abandonament personal, i la presó…

“Em vaig perdre el respecte a mi mateix, també les raons per viure i el sentit de la vida. Va ser una etapa fosca i molt dura, de desesperació”.L’home li comentà que subsistia, amb moltes dificultats, gràcies a l’ajuda material i psicològica que ofereixen determinades entitats dedicades a l’ajuda a persones que es troben en situacions semblants a la seva, encara que moltes no volen ni acostar-s’hi. Li va agrair molt l’estona de conversa perquè – li digué“hi ha persones que ens tenen por i ens miren malament perquè fem pudor o temen que els fem alguna malifeta i, també, perquè pensen que estem molt deteriorats i som agressius. És veritat que poden haver tingut alguna mala experiència”.Abans d’acomiadar-se, el noi, li va donar els diners que portava a sobre, que eren ben pocs.

“Anava caminant cap a casa – em comentà el noi – content i alhora interpel·lat: com pot ser que mai hagués pensat que, darrera cada persona que viu al carrer en la indigència, hi ha una historia personal de dolor i soledat? També vaig pregar per l’home que s’havia creuat en el meu camí, pels seus companys i per les entitats i les persones que els acullen i els ofereixen ajuda!”. 

“En veritat us ho dic: tot allò que feu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho feu a mi” (Mt 25,40).

El noi va sentir que Déu és a prop de tothom siguin les que siguin les seves creences. 




dijous, 23 d’agost de 2018

COL·LABORANT AMB LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

 Un dels trets més distingits de la Festa Major de Gràcia és el seu “Concurs de Carrers Guarnits”
Durant els dies previs a la festa, el Centre Heura, representat per la Montse, ha estat col·laborant en el guarniment del carrer Mozart. Una feina entretinguda i pacient que ha format part de tota la imatge festiva i alegre que la festa ha representat per aquest carrer.




És molt d’agrair la dedicació, interès i voluntat de la Montse a qui les feines manuals se li donen d’allò més bé. Amb ella hem aprofitat per recórrer els carrers guarnits de Gràcia en especial el carrer Mozart.


  



dilluns, 23 de juliol de 2018

VISITA GUIADA A LA CIUTAT DEL BORN


El passat 19 de juliol, membres del grup de Cultura del Centre Heura, aprofitant les ofertes d’APROPA CULTURA, es va desplaçar fins el Born Centre de Cultura i Memòria per tal de fer una visita guiada a una de les convocatòries titulada “La Ciutat del Born”.

Dos professionals del Centre del Born -Mar i Jordi-, ens van informar i donar tota classe d’explicacions i aclariments sobre aquest període de la història de la Barcelona del 1700 i de la que afortunadament ens han quedat vestigis físics. 
Després de una sessió d’història ajudada de panells gràfics i en la que tots vàrem poder consultar i demanar informació sobre diferents aspectes, ens vam traslladar al subsòl. Allí vàrem poder viure d’aprop el que devia ser el dia a dia dels barcelonins d’aquells anys, veure com estaven organitzats, els diferents nivells econòmics visibles en les construccions, els oficis, la forma de viure d’aquella Barcelona primordialment comercial.
Un grup d’arqueòlegs estaven treballant en una secció i segons ens van informar, cada estiu van potenciant les excavacions incrementant els espais i descobrint nous aspectes per la història de la ciutat. Amb les restes existents vàrem poder comprovar la distribució de les cases, els seus serveis (cuines, safareigs, pous, latrines…), els establiments de comerç, les clavegueres, el pas del Rec Comtal, etc. 
  

Va ser un recorregut molt interessant en el que la Mar i en Jordi es van abocar amb tota mena de detalls i aclariments, fet que els vam agrair.
Al finalitzar visitarem la maqueta de la Barcelona del 1714 lo qual va permetre arrodonir les explicacions que de la Barcelona d’aquella època ens havien donat els dos guies.
En conclusió: vàrem sortir satisfets de la visita que per alguns membres del grup va ser tot un descobriment.
Van participar de la sortida: el Rafa, l’Obert, el David, el Gama, l’Antonio i en Joan.

dimecres, 18 de juliol de 2018

DIARI DE L'HORT

Així és com està l'Hort de les Cases (juliol 2018)


🍆 Albergínieres: 


🍅 Tomaqueres:



...i la collita 😋 

dimecres, 11 de juliol de 2018

COMIAT DE LA NATÀLIA

El passat dia 5 de juliol es va dur a terme a la seu del Centre Heura, l’acte de comiat de la treballadora social Natàlia Vilellas que durant cinc anys ha format equip amb la nostra directora Olga Gallardo. 

Durant l’acte, que va tenir un sentit de reconeixement i agraïment a la Natàlia per la feina que ha portat a terme de manera entregada i eficaç, breus parlaments de la presidenta Montserrat Cabré, den Joan Samsó i de la mateixa Natàlia, varen donar peu a l’entrega d’uns obsequis que volien manifestar el sentit de solidaritat del Centre Heura, el desig de que el futur li sigui positiu i que assoleixi els nous reptes que emprèn. La Natàlia sap que en el Centre Heura deixa molts amics i que en aquesta casa sempre tindrà les portes obertes. 
La celebració va també servir per presentar a la nova treballadora social, Irene Nogué, a la que vàrem desitjar una bona integració professional.
L’acte es va tancar amb un aperitiu i les fotos de rigor.


dilluns, 9 de juliol de 2018

SORTIDA LES PLANES 2018




Com cada any, divendres passat vem anar a les Planes a fer la mítica Barbacoa d’estiu que es fa al centre. Tot i que va faltar força gent que s’havia apuntat a venir, vem ser un grupet més petitet però molt ben avingut. Tothom va gaudir molt amb la sortida i estava agraït/a per la sortida. Entre tots es va preparar l’empedrat, la carn i la barbacoa i finalment vem tastar-ho, moment culminant del dinar. A l’acabar, vem fer una mica de xerinola i jocs per distreure’ns i el Gama i el Toni em van fer un homenatge a mode de cançó que ha quedat registrat per recordar-ho sempre.

És per això que per mi van ser Les Planes diferents als altres anys, em va servir per acomiadar-me d’aquelles persones que encara no havia vist i per fer un comiat conjunt d’Heura on he estat molt ben cuidada durant quatre anys i que quan mires enrere han  passat volant.
Així doncs, no em queda més que agrair a totes les persones que he conegut a Heura, des de voluntaris a persones ateses, amb les que he anat creixent poc a poc com a persona, on no he deixat d’aprendre ni un sol dia, fent que cada dia fos un repte diferent que assolir.
I com no fer un esment als companys amb els que hem estat “mano a mano” cada dia compartint-ho tot conjuntament: l’Olga i el Toni. Gràcies a vosaltres també per fer-ho tot més fàcil i portable, escoltant-me i ajudant-me a l’hora de prendre decisions quan estava confosa.
Gràcies per aquests quatre anys de riures, plors, angoixes, alegries, reptes, bones i males notícies, confessions...en definitiva, totes les emocions que us pugueu imaginar a Heura les vius!!

Fins aviat!!

Natàlia
  



UN MISSATGE QUE VOL FER “TRONTOLLAR LA NOSTRA COMODITAT”

Sí, de veritat: les persones ens acomodem. No volem problemes, ni intranquil·litat, ni preocupacions. És el més natural del món. No estem f...