Pàgines

dimarts, 28 d’abril de 2020

CENTRE OBERT HEURA DOCUMENT DE REFLEXIÓ

Des del 14 de març d’enguany, les persones en situació de sense llar han vist com s’agreujava encara més, si és possible, la seva situació.

Durant el seguiment telefònic que hem fet des de l'atenció social hem pogut constatar que:
Han vist com ens hem hagut de confinar les persones de referència, com tancava la biblioteca Jaume Fuster que és un lloc de trobada en el barri, també bars i comerços,  i amb ells les poques xarxes locals de suport de les quals disposaven en el seu dia a dia.
Han vist reduïda l'oferta de serveis d'atenció bàsica no pública: menjadors socials, serveis d'higiene i dutxa, consignes on guarden les seves pertinences.
Han vist com es col·lapsava el servei públic i com l'estigma, augmentat per la por al contagi, i al mateix temps la invisibilització social, creixia.

Igual que les nostres companyes d'altres entitats, ens hem vist obligades a tancar, al no poder oferir la seguretat suficient per evitar el contagi, però també per preservar la seguretat i salut del nostre voluntariat, dones (en la seva majoria) i homes majors de 60 anys.
Ens hem tancat en les nostres llars deixant al col·lectiu de persones sense llar fora del protocol, com sempre: invisibles. Ara més que mai es fa evident la fragilitat del nostre sistema de benestar, un sistema que ofereix ajudes de forma parcel·lada que impedeixen l'impuls cap a la vida autònoma. Aquest col·lectiu sofreix la situació més incerta davant l'epidèmia de coronavirus, perquè no poden complir les mesures que suggereix el nostre sistema sanitari: higiene, distàncies de seguretat i aïllament.

Valorem de forma positiva les accions dutes a terme per l’ajuntament: reforç de xoc de l’atenció social per assistir a les persones sense llar davant la crisi del coronavirus, compensació amb l’obertura de menjadors socials, centres amb personal sanitari i espais amplis per a allotjar (la fira), alimentar, garantir la higiene i atendre persones sense llar.
Aquestes mesures són adequades per a la situació sobrevinguda, però creiem que es moment de mirar més enllà, superar la subsidiarietat i plantejar respostes a les necessitats més bàsiques i evidents que es pateix en les situacions de carrer:
  1. Assegurar el dret a la salut. Enfront de les situacions de pobresa farmacològica i assegurar els mitjans per a complir amb els tractaments (netejar ferides 3 vegades al dia, disposar de material esterilitzat o uns altres)
  2. Garantia de rendes. Per als perfils ja existents i per als nous. Siguin regulars o irregulars. Un ingrés que asseguri els nivells mínims de vida: proveïment d'aliments i pagament de l'habitatge.
  3. Política d'habitatge. Fer efectiu el dret a l'habitatge. A través dels models HousingFirst i/o ampliant el parc social d'habitatge protegit.
  4. Impuls a l'emprenedoria. Pels col·lectius més vulnerables que romanen fora dels circuïts convencionals d'emprenedoria i que requereixen d'un acompanyament acurat i d'un impuls econòmic específic.
  5. Compliment del dret a la protecció internacional.  Per a totes aquelles persones migrades que es troben al carrer, degut a la llarga tramitació dels seus expedients i a l'absència de recursos per acollir-los durant la tramitació.
  6. Agilització dels  tràmits administratius. De la tramitació del NIE. Per aquelles persones provinents de països de la UE que es troben en situació d'exclusió sociolaboral. Facilitar la tramitació i requisits dels permisos de treball i residència per a totes les persones migrades.
Reivindiquem una estratègia compartida a nivell nacional i europeu que impedeixi  l'augment de la desigualtat a tots els nivells, ens referim a un model d'atenció basat en la col·laboració públic-social que doni resposta i enforteixi el nostre sistema de benestar.

Per part nostra continuarem treballant de manera local i lluitant pels drets d'aquestes persones amb les quals convivim en el nostre dia a dia. Donant suport en els aspectes que hem esmentat, sempre des de la nostra discreta capacitat com a associació i dins del barri en el qual ens trobem.
Des d’Heura estem segurs que superarem tots junts aquesta situació tan excepcional i que en un futur no gaire llunyà ens podrem trobar novament per a continuar ajudant als qui més ho necessiten.

Gràcies
L'Equip de Heura

dimecres, 4 de març de 2020

NOU ESPAI D'ATENCIÓ EXCLUSIU PER A DONES EN SITUACIÓ DE SENSE LLAR AL DISTRICTE DE GRÀCIA-SANT GERVASI

La iniciativa del centre d'atenció a persones sense llar, situat al districte de Gràcia-Sant Gervasi, portarà el nom de 'Divendres Lila' i oferirà un espai on les dones ateses podran fer ús exclusiu dels serveis de dutxes, higiene personal i rober del centre.

L'espai obre les seves portes el divendres 6 de març, dos dies abans de la celebració del Dia Internacional de les dones, i funcionarà cada divendres, de 16.30 h a 19.30 h.

Divendres 6 de març, a dos dies de la celebració del Dia Internacional de les Dones, el Centre
Obert HEURA obre un nou espai de dutxes, rober i serveis d'higiene personal per a dones en situació de sense llar. L'espai, anomenat 'Divendres Lila', esdevindrà un àmbit obert a les necessitats i demandes d'aquestes dones que es troben en situació vulnerable i que, només a Barcelona, representen un 13% de les persones en situació de sense llar segons la informació del Servei d'Inserció Social Medi Obert de l'Ajuntament de Barcelona (s’estimen 329 dones pernoctant al carrer actualment).

Tot i que el perfil majoritari de les persones ateses per HEURA és el d'un home, el centre ha constatat l'increment de la demanda de serveis exclusius per a dones en situació de sense llar, col·lectiu que ha augmentat un 60% el seu número en només 10 anys a la nostra ciutat. Les dones, en haver de compartir els mateixos espais d'higiene que una població majoritàriament masculina, i tenir unes necessitats diferents, se senten incòmodes per manca d'espais d'intimitat.

És per aquest fet que la iniciativa del Centre Obert HEURA funcionarà cada divendres, a partir del 6 de març, i servirà per a oferir una resposta a aquestes dones que pateixen una doble vulnerabilitat a causa de, per un costat, trobar-se en situació d'exclusió residencial, i per l'altre, al fet de ser dones i patir situacions de violència, agressions i maltractaments convivint, sovint, als mateixos espais que els seus agressors. L'entitat espera crear així un espai que creixi, tant en persones ateses com en serveis i atenció ofertes, fet a mida i de forma participativa, comptant amb totes les dones que acudeixin a fer-ne ús.

El Centre Obert HEURA (www.centreheura.org) és una entitat sense ànim de lucre que treballa des de fa més de 20 anys als districtes de Gràcia i Sant Gervasi per acollir i acompanyar a les persones en situació de sense llar. Per aconseguir-ho, ofereix serveis d'higiene personal, espais de relació i atenció social. Gràcies a l'equip de persones que formen part de l'entitat, durant l'any passat es van poder atendre 146 persones noves, es van poder oferir 2800 dutxes, 3000 entrepans, i 700 serveis de perruqueria, i es van poder tramitar 170 noves places de menjadors socials i van poder rebre atenció i seguiment social un total de 108 noves persones.


Gestió d’entrevistes o ampliar informació


dimecres, 20 de novembre de 2019

PARAULES PER A L'OLGA

Comiat a la Torre. 30 d’octubre de 2019

Olga, tu saps prou bé que per sempre més estaràs lligada a la història d’Heura. 

Tu també formes part d’aquella bogeria que ens va portar a un grapat de voluntaris a crear el Centre Obert, una casa comuna i compartida per acollir, dignificar i acompanyar les persones sense llar que començaven a passar les nits a les places i carrers del nostre barri, cap mitjans dels anys noranta

Tu també estaves en el pla que ens voltava pel cap, en aquells inicis, on tot ens semblava poc si aconseguíem el somni que ja veiem possible: el primer any obrir una tarda, i després cada any una tarda més, fins arribar al sisè any amb totes les tardes obertes i un nou objectiu, la cirera del pastís: contractar una professional per donar més qualitat de servei als usuaris.

I la teva arribada, sempre ho hem dit, no va ser casual. Era el dia de les entrevistes a les possibles candidates. Dues o tres, no recordo. A punt de plegar ja. Me’n quedava una que havia enviat el seu cv, a qui havia citat, però que no arribava, es deia Olga. Ja era tard... Finalment una trucada, la teva veu: Puc venir encara? Va, t’espero. T’hagués pogut dir que no, que ja feies tard, però et vaig esperar. Aquelles intuïcions que de vegades tens... I vas venir.. i et vas quedar, sense cap dubte. 

Olga, per sort o per desgràcia, et vas empeltar del fer del voluntariat, vas aprendre de nosaltres i nosaltres de tu. Vam crear un equip, de vegades esgotador, que no comptava hores, i afrontava tots els reptes per aconseguir allò en què creiem i defensàvem
Després van venir els nous protocols, que ens van costar, prou que ho saps, suor i llàgrimes i amb ells la contractació d’una nova educadora, l’obertura de la torre, un camí encetat cap a la professionalització del Centre que ens ha portat on som ara, amb nous canvis, noves persones, però sense oblidar allò que està en l’essència d’Heura i que tu sempre has defensat. Ho recullo de l’entrevista que et vaig fer a la revista Dialogal i que després de llegir-la, vaig dir-me: això és Heura!:  
El sentiment de justícia, d’ajudar les persones i millorar la societat
La compassió, posar-te en la pell de l’altrePatir, no només per l’altre, sinó amb l’altre. Sense sentir cap llàstima, perquè hi ha situacions que et poden fer llàstima, però les persones, mai.
L’acompanyament: estar al costat, ni estirar ni empènyer, ser-hi encara que de vegades es pugui fer poca cosa. Tractar a l’altre de tu a tu, dignificar-lo, creure en les seves possibilitats, donar-li les eines que necessita per sortir-se’n, i la companyia, que no se senti sol... I els voluntaris tampoc no ens hem sentit mai sols al teu costat.
Generadora d’oportunitats, d’entendre cada situació, de respectar els temps de cada personad’entendre que si s’autocompadeix potser és perquè està exhaustaque si recau és perquè potser ja no pot seguir...
Fer vincle amb les persones, que no vol dir que siguin teves, sinó que has compartitmoments molt intensos que després t’uneixen per sempre, encara que no les tornis a veure.
I no acabaria, però ho resumiré en dues paraules: 
Qualitat humana, Olga, això és Heura i això ets tu
I acabo amb unes paraules teves: 
Les persones em fan vibrar. Jo crec —encara que sembli una utopia— que el món pot millorar. Tothom té la capacitat de millorar alguna cosa del seu entorn, i molta gent vibrant en aquesta freqüència millora el món.

Que allà on vagis segueixes vibrant, Olga, i que els nostres vincles durin per sempre.

Laia




  

dijous, 4 d’abril de 2019

SORTIDA CULTURAL AL CENTRE CÍVIC “LA VIOLETA” de GRÀCIA

Seguint el cicle d’activitats del curs, el passat dia 30 de març alguns components del grup de Cultura del Centre Heura es va desplaçar fins l’Auditori del Centre Cívic “La Violetaper tal d’assistir a un espectacle en format cafè-teatre de comèdia en viu, que recollia les millors impros de la mà dels alumnes de l'ITC Barcelona, i els monòlegs més trencadors i actuals de la mà dels alumnes de Stand Up Academy.
Vuit van ser els humoristes que ens van dedicar un espai, alguns amb més encert que altres, però tots ells tenint aquell punt d’humor anglès que et fa pensar una mica abans de riure l’acudit. Allò que diem correntment moltes vegades: ¿”Lo has pillao”? mentre al mateix temps, i amb la mà, fem un gest significatiu.
Això sí, va ser una funció que ens va fer riure des del primer fins al darrer minut, un vespre d’humor. Mentre esperàvem l’hora, i en el cafè del centre cívic, vàrem berenar.
El grup el formaven: la Núria, en Gama, l’Antoni, en Juanjo, Juan Gabriel, David i Joan.







diumenge, 24 de febrer de 2019

LA "ESCOLA MASSANA, CENTRE MUNICIPAL D’ART I DISSENY DE BARCELONA" NOS RECIBE

Dentro del programa de actividades culturales del Centre Heura hemos llevado a cabo una visita guiada a dicha escuela. Ha sido posible gracias a la gestión de nuestra voluntaria Sra. Pilar Broto la cual tiene una familiar, Gemma, vinculada a esta entidad de la que ha sido Directora, y en la que actualmente es Profesora titular de dibujo.
Reunidos todos en recepción, escuchamos como introducción y en boca de Gemma la historia de la Escuela Massana, de sus orígenes (una donación que hizo al Ayuntamiento el Sr. Massana, mecenas de la cultura, para que Barcelona tuviera una escuela gratuita para los jóvenes que quisieran estudiar arte) y de los diferentes espacios en los que ha estado ubicada, entre ellos el antiguo Hospital de la Santa Creu (donde falleció Antonio Gaudí después de ser atropellado por un tranvía en el Paseo de Gracia), hasta el magnífico diseño del actual emplazamiento, obra de la arquitecto Carme Pinós. Una construcción luminosa, dinámica y funcional que respira aires de modernidad acorde con la juventud que la utiliza. 
En la Escuela Massana se imparte formación artística desde tres perspectivas: teoría, metodología e instrumental, concretadas en artes aplicadas, visuales y de diseño. Todas ellas se acompañan del espíritu de trabajo en equipo, planes de estudio e inclusión de la diversidad
Recorrimos todas las plantas y talleres activos en aquellos momentos gracias a las clases de los alumnos de Bachillerato artístico. En cada uno de ellos fuimos recibidos por su profesorado respectivo que se desvivió para explicarnos los detalles de cada actividad y mostrándonos trabajos realizados, los elementos, técnicas y medios que emplean según la especialidad, y permitiendo libremente que el grupo se comunicara con el alumnado preguntando aquellos aspectos que eran de su interés. Nos dio la impresión de clases con amplia colaboración de trabajo en equipo y de magnífica relación de estos con sus respectivos profesores y profesoras.
Progresivamente visitamos, distribuidos en las cuatro plantas de la escuela, los talleres en los que pudimos descubrir trabajos de cerámica, escultura, pintura, dibujo, modelaje, trabajo en torno, vidrio, esmalte, joyería, serigrafia e impresión. Una amplia manifestación de arte de la que Barcelona puede sentirse orgullosa.
Al finalizar tuvimos unas palabras de agradecimiento hacia Gemma que con mucha proximidad e interés nos acompañó a lo largo de la visita, haciendo además de introductora en cada Taller que visitamos. En resumen: una experiencia que no olvidaremos, que avivó nuestra inquietud artística y que nos hizo ver que el ARTE es una parte muy importante de la cultura de una ciudad cosmopolita i universal como es Barcelona. 
Tuvimos ocasión, al finalizar la visita, de saludar al Director de la Escuela, Sr. Xavier Capmany, y Gemma aprovechó para abrir la puerta a una posible colaboración o beca con el Centre Heura para aquellas personas que tuvieran interés en entrar dentro del círculo de estudios que ofrece la Escuela Massana. Nos informó que hay cursos temporales que podemos consultar en “Massana Permanent”.
Gracias Pilar, gracias Gemma. No olvidaremos esta visita.
Participaron de la actividad cultural: Pilar, Núria, Rafa, Juanjo, Gaspar, Joan P., Juan G. i Joan S.








dimarts, 5 de febrer de 2019

EN EL “CENTRE HEURA” TENEMOS PERSONAS CON INICIATIVA E INGENIO

Para algunos de vosotros, el nombre de Paolo Demartis es posible que no os “suene”. No así para los que participan o han participado en las tareas que se desarrollan desde hace unos años en el centro de cultivo situado actualmente al pie del puente de Vallcarca, en “L’Hort”.

Paolo, de origen italiano, es el Voluntario - Responsable de la dirección, la formación y la buena marcha de “L’Hort” que comparten el Centre Heura y Llar de Pau. Un huerto que intenta ofrecer a toda persona que en el mismo esté interesado, la posibilidad de comprobar cómo su esfuerzo, dedicación y habilidades, dan “fruto”.

La vocación de Paolo por la naturaleza y el cultivo supera cualquier previsión que podamos hacer. Incansable, educador imperturbable, fiel a sus principios ecológicos, amante de la formación, hace años que dedica con total generosidad, una parte de su tiempo a dirigir este núcleo que genera autoestima a los/las que participan en el mismo. En otros momentos hemos mostrado en este Blog los frutos recogidos por los participantes de esta actividad hortícola, sus recolecciones y la alegría que ello comporta…, pero hoy acudimos a estas páginas por algo muy especial. 

Atended a su escrito:

“Hola, buen día:
He hecho un experimento que ha tenido éxito, aunque todavía no he empezado la fase de producción. He sembrado en el huerto un nuevo producto. Se trata del "Pleurotus Ostreatus", conocido como "Gírgola".

En la primera fase de desarrollo, he colocado las semillas de “marros de café de bar” recién producidos. Esto es indispensable porque de hecho el café está ya esterilizado por el vapor de la misma máquina de café. No hay que darle tiempo a que se contamine, por eso es importante sembrar el marro del café en el mismo día. Cuando hablo de semillas en realidad no es correcto, son micelios, y sabemos que los hongos son un reino diferente. Digo semillas para que se me entienda. 

En ambiente limpio con alcohol de 96%, se deposita el marro en bolsas transparentes y en la oscuridad más total, a una temperatura de 20/25 grados y una humedad cercana al 70%. Las bolsas necesitan pequeños agujeros para el cambio de oxígeno por anhídrido carbónico. Una vez que todo el marro de café se ha vuelto de color blanco y cotonoso (más o menos un mes), se expone a la luz a una temperatura entre 14/20 grados, manteniendo el ambiente limpio, sin la luz del sol, y vaporizando con agua dos o tres veces al día para mantener el micelio húmedo. 

Debido a que no es posible en el hort hacer esto, el café que he producido se ha buscado la vida con la humedad del aire. Con el cuidado actual, la primera bolsa que ha producido gírgolas tendrá otras dos floraciones. Las otras aún no han empezado. El único peligro es la contaminación de un hongo de color verde "Trhicoderma", cuyas manchas son bien visibles. En este caso se debe eliminar toda la bolsa en beneficio del compost. 
Hoy tenemos conciencia de poder producir en serio casi todo el año, pero no es posible sin un proyecto; lo que hasta hoy estamos haciendo es experimentación. Para la producción en serio veremos si es posible. Se necesita un mínimo de organización y un equipo. 

La calidad de la Gírgola con fondos de café es extraordinaria, buenísima. Lo he comprobado con arroz y alcachofas. La nutrición con la planta de café es superior a la de la paja triturada, porque el substrato nutricional del café es más completo. Si todo va bien ja tendréis ocasión de probarlo.
Estoy a vuestra disposición para responder a vuestras preguntas”.

Un abrazo,
Paolo

Posdata: ...creemos que sobran comentarios sobre esta gestión e iniciativa.


 

dimarts, 22 de gener de 2019

EL GRUPO DE CULTURA DEL CENTRE HEURA VISITA EL “CAIXA FORUM”

 En la mañana del 18 de enero, se llevó a cabo otra salida cultural programada por el grupo de Cultura del Centre Heura.
El objetivo era realizar una visita guiada al centro cultural Caixa Forum para disfrutar de la exposición dedicada específicamente al pintor Toulouse Lautrec, así como a los pintores que tenían el barrio de Montmartre como sede de sus aventuras pictóricas y personales.
Así pues, recorrimos a lo largo de una larga hora y media, las muchas salas de la exposición que cuelgan en sus paredes y paneles un conjunto de 315 cuadros, tanto de Toulouse Lautrec como de otros pintores contemporáneos. Con la contemplación de los mismos, pudimos situarnos en la época y en los medios de supervivencia de aquella generación de pintores que malvivían con la venta de sus cuadros, se alcoholizaban con la “absenta” y morían a causa de la “sífilis”, muy extendida entre aquella clase de personajes “nocturnos” de París y en especial del barrio disoluto de Montmartre.
Los cabarets, cafés musicales, y salas de fiesta, entre los que destaca el conocido “Moulin Rouge” con sus bailarinas, cantantes y mujeres de vida disoluta a la búsqueda de “clientes”, están magníficamente reflejados en una amplia colección de cuadros imagen de las diferencias sociales de aquella época. 
En cada sala, estaban expuestos libros acordes con la época que estábamos visionando. Hablamos del siglo XIX y en concreto de los años comprendidos entre el 1860 y el 1898.
En otras salas pudimos descubrir las originales plantillas de zinc que se utilizaban para presentar las “sombras chinescas”. En otra, los carteles, grandes carteles, que anunciaban las actividades del Montmartre nocturno y sus espectáculos musicales, en especial los de la famosa sala bautizada como el “Gato Negro” y las exposiciones culturales llevadas a cabo en el denominado “Salón de Ciento” de París.
Detenidamente disfrutamos de la contemplación de todas las obras, observando con detalle aquellas imágenes que más nos impactaban por el contenido, la calidad y la técnica utilizada: acuarelas, óleos, pastel, tinta china, litografías, grabados. En definitiva, un conjunto de excelentes cuadros de los que nos llevamos un grato recuerdo. Una mañana bien aprovechada que satisfizo al grupo.
La presentación y ambientación de la exposición, excelente (en algunas salas acompañados por la música del Can-Can de París). La asistencia de personas, impresionante.
Unas bebidas calientes en la cafetería del Caixa Forum cerraron la matinal y abrieron paso a los comentarios personales de la actividad llevada a cabo.
Participaron: Montse, Eva, Juanjo, David, Rafa, Juan Manuel, Obert y Joan.








CENTRE OBERT HEURA DOCUMENT DE REFLEXIÓ

Des del 14 de març d’enguany, les persones en situació de sense llar han vist com s’agreujava encara més, si és possible, la seva situació...