divendres, 9 de novembre de 2018

LES BONES PERSONES TRENQUEN BARRERES

I ens referim al Juanjo. Ha passat per un període delicat de salut. Ha estat operat i li han implantat 3 bypass. El seu cor, de tant estimar, ha passat per un període d’esgotament. La ciència l’ha recuperat i avui en dia en Juanjo ens rep en període de rehabilitació. 
Encara que el veieu amb cara seriosa, està bé, tranquil, content i esperant que la recuperació física que està fent el torni a posar “en marxa”. La veritat és que el volem tornar a veure ben aviat i compartir amb ell les bones estones. 
Tant en l’estada a l’Hospital de Sant Pau, que l’ha atès estupendament, com en el Centre d’Estada de l’Aliança, ha rebut les visites de molts amics i amigues que demostren que en Juanjo és una persona estimada per tothom. 

Aviat el veurem ben rejovenit entre nosaltres 💛

Petons, Juanjo

dilluns, 15 d’octubre de 2018

EL FÚTBOL SALA COM A EINA D’INSERCIÓ SOCIAL

No tan sols les activitats culturals, socials, artístiques, o musicals ajuden a una persona a sentir-se visible, reconeguda per la societat. També l’esport en forma part d’aquest grup d’activitats de “recuperació de la persona”.
Des de fa uns quants anys, el FUTBOL – SALA, forma part dels Tallers del Centre Heura i molts han sigut i són els usuaris que cada any, participen dels diferents equips que ens han representat en unes lligues que, en el fons, i a més a més de l’esport, pretenen i busquen dignificar la persona. Com podeu suposar això no funciona si al darrere no hi ha persones voluntàries que cuiden de fer realitat aquest objectiu. 
En el Centre Heura el voluntari Fernando Celigueta encapçala aquest projecte.
Quants anys fa que dediques el teu Voluntariat al Futbol Sala del Centre Heura?
-       Fa molts anys que soc voluntari del Centre però són 9 els que porto dedicats al futbol – sala.
Aquesta lliga es porta a terme amb uns objectius. Com es gestionen i quins són aquests?
-       Es gestiona juntament amb l’equip d’educadors de les diferents associacions que participen a la lliga. Ens reunim un cop al mes i sempre tenim present que l’objectiu és que els usuaris facin esport i al mateix temps aprenguin a conviure i relacionar-se entre ells.
Formar i mantenir un grup estable al llarg de l’any entenem que pot ser una dificultat. Com ho resols?
-       El grup el conformen habitualment entre 6 i 8 jugadors. Ens entrenem els dimecres i cal dir que s’ho prenen seriosament. Ens reunim al Centre, esmorzen, agafant l’equip i ens desplacem fins a la pista d’esport. Cal ressaltar que per ells és important la motivació i especialment quan perden. Un d’ells em va dir que “ya pierden mucho en su vida cotidiana como para volver a perder en un partido”.
En alguns partits hi ha tensió per la transcendència del resultat cara a la classificació i es creen moments tensos que algunes vegades han siguts problemàtics, però la veritat és que quan acaba el partit hi ha “buen rollo”.
En el Centre Heura són ben visibles un bon rengle de copes, guardons i trufegis guanyats al llar dels anys de competició. 
Fernando: què representa això pel grup?
-      Molt, si be els primers premis van ser molt emotius ja que vàrem anar a jugar amb unes perspectives molt baixes i les victòries van ser una alegria.
La difusió d’aquesta activitat adreçada a persones sense llar és poca. Es fa difusió suficient d’aquesta tasca esportiva?
-       Sí, encara que mai es poc. Vàrem ser protagonistes d’un programa de TV3 (“Entre línies”) i fa uns anys vàrem ser protagonistes d’un reportatge que va fer el diari “el Periódico”, si be sempre és poc el coneixement públic d’aquesta activitat.

Tota aquesta tasca té un objectiu primordial. Els protagonistes reals són els usuaris que hi participen i l’esport – en aquest cas el futbol-sala- el mitjà que vehicula el que la “persona” sigui visible, que existeix, que no és una persona desconeguda. 
Creus que l’esport els ajuda i principalment, en què?
-       En primer lloc els ajuda a tenir responsabilitat i un objectiu. Pensa que durant molts dies no saben ni tenen “res a fer”. D’aquesta manera, al menys els dimecres, tenen quelcom programat.

Parlant amb en Fernando un palpa que la feina que el Centre Heura fa és positiva, que els objectius es van assolint, que els jugadors es veuen satisfets (sobretot si guanyen) i que la relació amb els altres Centres que participen a la lliga es referma. Això és positiu.
La feina que porta a terme en Fernando requereix d’ànim i constància. 
Tens l’ajuda d’algun altre col·laborador/a?
-    Voldria tenir-la. Quan estava la Natàlia alguns dies en els que jo per circumstàncies personals no podia venir, ella em suplia. Ara que no hi és, estic sol. Aprofito per demanar al voluntariat del Centre, que s’incorpori a aquesta activitat. Jo em trobo moltes vegades sol i necessito ajuda en molts sentits.

Acomiadem en Fernando, amb una idea més clara de la feina positiva que l’esport aporta a les persones que per desgracia no tenen objectius clars a assolir. Li agraïm les paraules que ens ha adreçat i que permeten que les persones vinculades en una o altre forma al Centre, sàpiguen que hi ha espais i persones que en el pur anonimat treballen per les persones sense llar.
Gràcies Fernando.

Octubre 2018


dijous, 20 de setembre de 2018

EL GRUP DE CULTURA AL MUSEU PICASSO

El passat 18 de setembre, i malgrat el dia plujós, un grup dels fidels participants a les sortides culturals es va desplaçar fins el Museu Picasso per tal de gaudir de l’exposició “La Cuina de Picasso” que tant d’èxit està tenint a Barcelona. Amb la gestió feta amb la Direcció del Museu la nostra visita es va fer a cost cero, i cal valorar l’atenció que van tenir amb el grup.
Proveïts d’audio-guies per tal de captar al màxim les explicacions dels quadres a veure, vam fer un recorregut molt acurat, detenint-nos en cada quadre, en especial en aquells que són les estrelles de l’exposició i que està formada per unes 200 obres procedents del Musée National Picasso-Paris i el Museu Picasso de Barcelona.

Que l’exposició és rellevant ho confirmaven el gran nombre de estrangers interessats en la mateixa i amb els que vàrem coincidir durant la visita.
Les quatre sales que contenien la mostra de Picasso relacionada sempre amb el tema de la “cuina”: cafès i bars de Mommartre, natures mortes amb fruites, bodegons, taules y aparadors de restaurants, estris de menjar i cuina, gerros, porrons de vi, terrines, etc… les vàrem recórrer amb l’ajuda de les audio-guies al llarg d’una hora i mitja, gaudint pausadament de cada quadre com cal fer-ho quan es visita una mostra tant excel·lent com és aquesta. 
En acabar el recorregut ens vàrem acomodar a la sala principal on comentarem els quadres, els estils i tècniques de les diferents èpoques den Picasso, de la seva forma de veure i pintar, i les impressions i detalls que a cadascú de nosaltres ens havien fet els seus treballs. Vàrem parlar també de la seva vida artística, de la den Dalí, Miró i en general de molts dels pintors, avui dia mundialment reconeguts, i que en canvi van passar la seva vida amb moltes penúries i sent desconeguts per la gent. Cal dir que va ser una “sobretaula” molt activa i cultural de la que tots en vàrem aprendre una cosa o altre. Un bon record.
Per concloure la tarda ens vàrem traslladar a un cafè i berenar.
Van venir a la sortida: la Montserrat, l’Eva, l’Isidre, en Rafa i en Juanjo.

dimarts, 18 de setembre de 2018

UN MISSATGE QUE VOL FER “TRONTOLLAR LA NOSTRA COMODITAT”

Sí, de veritat: les persones ens acomodem. No volem problemes, ni intranquil·litat, ni preocupacions. És el més natural del món. No estem fets per a viure angoixats per esdeveniments externs que pertorbin el nostre estat anímic ni colpeixin el nostre “estatus”.
Volem viure “tranquils”, sense problemes, “gaudir” d’una vida relaxada, i aliena al món que ens envolta. “Ja tinc jo prou problemes com per preocupar-me dels altres”, - pensem. I en alguns casos serà una realitat. 
Però en altres…
I precisament es aquí, en aquest viure aliè al món que ens envolta, on construïm aquesta barrera que ens separa de la realitat del dia a dia de les persones que ens necessiten. Ens envoltem d’una cuirassa que pretén impedir veure que, al voltant nostre, al voltant de la nostre “fictícia ciutadella de comoditat i indiferència que hem creat”, hi ha un món, uns essers que comparteixes els nostres dies, i als quals els consumeixen, els cremen, unes necessitats que “volem” que no siguin la nostre preocupació ni que puguin alterar el nostre “viure”. Inclòs diria que, quan ens són visibles, desviem la mirada per fer veure que no els vist i, si no els hem vist, és que no hi són, no existeixen i per tant no ens interpel·len.
Heu comprovat personalment alguna vegada el que representa tornar a casa cansats després d’haver dedicat una tarda, unes hores, una part del vostre temps i vida, a algunes persones que l’únic que busquen és intentar viure amb dignitat? Anar vestits dignament? Ser escoltats, trobar acolliment, sinceritat i tranquil·litat amb algú que els atén? Havent deixada neta la roba que ells es posaran demà? Havent fet que practiquin l’esport o gaudeixin dels espais culturals de la ciutat? Visitant-los a la presó? Havent fet uns entrepans  a fi de que tinguin quelcom d’alimentació que ells no poden conquerir personalment? Parlar, tant sols parlar, amb algú que està preocupat per la seva situació personal? Un somriure, una encaixada de mans, un relacionar-se obertament oferint amistat?
El Centre Heura dóna aquesta oportunitat a tota persona, jove, i/o adulta que se senti qüestionada per aquesta reflexió. Potser necessites un “cop de voluntat”, dir si a allò que fa temps que penses i decidir-te a fer un pas endavant, a ajudar-nos, més ben dit a “ajudar-los”.
Molta és la feina a fer i en diferents àmbits: Voluntariat d’acollida, de rober, de dutxes, de bugaderia, de treball en l’hort, de cultura, d’esport, de comunicació, d’activitats, de relació… Les oportunitats són àmplies. Tu coneixes molt bé les teves aptituds i en què podries ser d’utilitat. Ho saps prou bé.
En el Centre Heura estem treballant des de 1999 en aquest sentit i tota persona de “bona voluntat” hi té cabuda. I si tu no pots, potser algun amic, amiga, familiar o conegut que tu coneixes bé podria sumar-se al nostre col·lectiu de voluntariat. Caldria que l’informessis. Entre tots podem fer molt més del que et penses.
Ens agradaria contar amb tu. Ens pots trobar a les tardes de 17h a 19h. 
T’esperem!

Gràcies :-)
Un que ha fet seu aquest missatge

dilluns, 27 d’agost de 2018

PENSAMENTS D’ESTIU

Hi han coses que et fan meditar, coses dites i escrites que “t’arriben”. Us en oferim una. El seu autor: Enric Puig Jofra, SJ. (Full Dominical de la Diòcesi d’Urgell – 12 d’agost 2018)

“UN ALTRE JAÇ AL CARRER”

En un dels arcs exteriors d’una església que deixa un espai entre columnes apareixen, de tant en tant -sovint uns quants dies seguits -, uns cartrons i un matalàs prim plegats, també alguns llençols. Quan la nit s’apropa, desapareixen. Els utilitza per improvisar un llit on dormir un dels molts sense sostre que ho han de fer al carrer. Són molts i sembla que cada dia són més els que, quan arriba la nit, no tenen on anar a dormir i improvisen un precari jaç on poden i els deixen, sigui al peu d’una porta que no s’utilitza, sigui en nun aparador en desús, sigui en el vestíbul d’un banc.

Fa uns dies, un jove coincidí amb la persona que guardava els cartrons i el matalàs a l’arc de l’església. El saludà, s’assegué al seu costat i encetaren una conversa en que l’home, d’uns cinquanta anys li explicà la historia de la seva desgracia i con havia arribat a dormir al carrer després de perdre la feina, l’habitatge, la família i de passar per la beguda, la deixadesa, l’abandonament personal, i la presó…

“Em vaig perdre el respecte a mi mateix, també les raons per viure i el sentit de la vida. Va ser una etapa fosca i molt dura, de desesperació”.L’home li comentà que subsistia, amb moltes dificultats, gràcies a l’ajuda material i psicològica que ofereixen determinades entitats dedicades a l’ajuda a persones que es troben en situacions semblants a la seva, encara que moltes no volen ni acostar-s’hi. Li va agrair molt l’estona de conversa perquè – li digué“hi ha persones que ens tenen por i ens miren malament perquè fem pudor o temen que els fem alguna malifeta i, també, perquè pensen que estem molt deteriorats i som agressius. És veritat que poden haver tingut alguna mala experiència”.Abans d’acomiadar-se, el noi, li va donar els diners que portava a sobre, que eren ben pocs.

“Anava caminant cap a casa – em comentà el noi – content i alhora interpel·lat: com pot ser que mai hagués pensat que, darrera cada persona que viu al carrer en la indigència, hi ha una historia personal de dolor i soledat? També vaig pregar per l’home que s’havia creuat en el meu camí, pels seus companys i per les entitats i les persones que els acullen i els ofereixen ajuda!”. 

“En veritat us ho dic: tot allò que feu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho feu a mi” (Mt 25,40).

El noi va sentir que Déu és a prop de tothom siguin les que siguin les seves creences. 




dijous, 23 d’agost de 2018

COL·LABORANT AMB LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

 Un dels trets més distingits de la Festa Major de Gràcia és el seu “Concurs de Carrers Guarnits”
Durant els dies previs a la festa, el Centre Heura, representat per la Montse, ha estat col·laborant en el guarniment del carrer Mozart. Una feina entretinguda i pacient que ha format part de tota la imatge festiva i alegre que la festa ha representat per aquest carrer.




És molt d’agrair la dedicació, interès i voluntat de la Montse a qui les feines manuals se li donen d’allò més bé. Amb ella hem aprofitat per recórrer els carrers guarnits de Gràcia en especial el carrer Mozart.


  



dilluns, 23 de juliol de 2018

VISITA GUIADA A LA CIUTAT DEL BORN


El passat 19 de juliol, membres del grup de Cultura del Centre Heura, aprofitant les ofertes d’APROPA CULTURA, es va desplaçar fins el Born Centre de Cultura i Memòria per tal de fer una visita guiada a una de les convocatòries titulada “La Ciutat del Born”.

Dos professionals del Centre del Born -Mar i Jordi-, ens van informar i donar tota classe d’explicacions i aclariments sobre aquest període de la història de la Barcelona del 1700 i de la que afortunadament ens han quedat vestigis físics. 
Després de una sessió d’història ajudada de panells gràfics i en la que tots vàrem poder consultar i demanar informació sobre diferents aspectes, ens vam traslladar al subsòl. Allí vàrem poder viure d’aprop el que devia ser el dia a dia dels barcelonins d’aquells anys, veure com estaven organitzats, els diferents nivells econòmics visibles en les construccions, els oficis, la forma de viure d’aquella Barcelona primordialment comercial.
Un grup d’arqueòlegs estaven treballant en una secció i segons ens van informar, cada estiu van potenciant les excavacions incrementant els espais i descobrint nous aspectes per la història de la ciutat. Amb les restes existents vàrem poder comprovar la distribució de les cases, els seus serveis (cuines, safareigs, pous, latrines…), els establiments de comerç, les clavegueres, el pas del Rec Comtal, etc. 
  

Va ser un recorregut molt interessant en el que la Mar i en Jordi es van abocar amb tota mena de detalls i aclariments, fet que els vam agrair.
Al finalitzar visitarem la maqueta de la Barcelona del 1714 lo qual va permetre arrodonir les explicacions que de la Barcelona d’aquella època ens havien donat els dos guies.
En conclusió: vàrem sortir satisfets de la visita que per alguns membres del grup va ser tot un descobriment.
Van participar de la sortida: el Rafa, l’Obert, el David, el Gama, l’Antonio i en Joan.

LES BONES PERSONES TRENQUEN BARRERES

I ens referim al Juanjo. Ha passat per un període delicat de salut. Ha estat operat i li han implantat 3 bypass . El seu cor, de tant est...