divendres, 20 de desembre de 2013

PRESENTACIÓ AMB L'ALBERT OM A LA BIBLIOTECA JAUME FUSTER


Una tarda de pluja i molta gent atrafegada per la proximitat de les festes de Nadal: compra de regals, celebracions... aquesta realitat visible va fer més palesa encara la realitat invisible de les persones de les quals ahir parlaven els llibres que es van presentar: "Em dic Pep i visc al carrer" i "Con cartones por la calle". 
El periodista Albert Om va començar posant damunt la taula una dada punyent que no ens podia deixar indiferents: "Plou i hi ha 800 persones que aquesta nit dormiran al carrer a Barcelona ...". 
L'entrevista es va convertir, des del primer moment, en una conversa entre els dos autors —que volien compartir i mostrar la realitat de les persones en situació de sense llar; el públic, que va ser convidat a participar-hi, i el periodista, que sabia ben bé de què es parlava:  així els va anar acompanyant en el procés de compartir vivències, reflexions, sempre des d'un respecte profund cap a aquestes persones, tenint cura de les paraules que classifiquen o que neguen drets, conscients tots plegats, com deia, en la seva intervenció, el Rafa—una persona que dorm al carrer— que cadascú és un món i que hi ha moltes realitats en les persones que es troben en aquesta situació. Les metàfores emprades, siguin les cordes trencades d’un violí, o les d’una teranyina, intentaven explicar la situació d’aquestes persones: un trencament profund, una situació de marginació que sovint s’hereta i una injustícia social propiciada per un sistema que genera residus humans que es consideren inútils.
Es va parlar de la necessitat de visibilitzar aquestes persones, de mirar-les, d'entendre què necessiten i què ens demanen, de saber estar al seu costat, d'acompanyar i no salvar, de respectar el seu temps i el seu espai, d'anomenar-les, de reconèixer-les, d’avaluar la qualitat de la relació i no la quantitat de “salvats”, perquè, com va dir la Blanca —la il·lustradora del conte “Em dic Pep…”: "Aquest conte no té un final feliç, però sí real perquè en Pep segueix al carrer però ara té un nom, es reconeix i s’estima, perquè algú l’ha reconegut i l’ha estimat". I a partir d’aquí...
Quina és la utopia? “El 2005 Ningú al carrer!” com reivindica la XAPSLL, però el voluntari no només viu d’utopia sinó de lluita, de sensibilització i de reivindicació. I això és el que pretenen aquests llibres. 




AVUI PARLEM AMB…

JOAN PONTES Potser per alguns és una persona poc coneguda però la veritat és que per altres en Joan té el seu espai dins del Centre. ...