A les 11 del matí el grup de voluntaris encarregats del dinar de Nadal d'enguany ja estava a punt de solfa en la cuina de l'Escola Vedruna de Gràcia. A les 13h arriben les furgonetes que, encarregades per Rotary Club, porten el dinar. Tot a punt: les tovalles, els plats, la decoració, les targes de Nadal escrites en totes les llengües dels convidats, i molta il·lusió de poder compartir un any més aquest moment tan especial.
A les 13'30h entrem els primers convidats, ens intercanviem paraules, fem broma, petons i cops a l'espatlla. Deixem abrics i bosses. Avui fa un fred que pela, i ens freguem les mans. Cadascú troba un lloc per seure, al costat dels amics o coneguts, o per conèixer; i es comencen a servir els plats. Es noten uns certs nervis en l'ambient perquè tot funcioni bé i hi ha algun petit problema a l'hora d'escalfar els canelons, però a les taules la conversa s'escalfa sense entrebancs.
Abans del cafè, alguns dels convidats ja preparen la cigarreta per sortir a fumar així que fumegi la tassa. Mentre es fuma, les guitarres escalfen cordes i els guitarristes, veus. Txit! Els del teatre estan recitant poemes, no es pot fer soroll!! Aplaudiments generosos dels oients que rebem amb agraïment el missatge dels poetes. Després, un pallaso improvitzat, amb un nas vermell, es menja un globus sencer i encara ens preguntem on se l'ha ficat; ens fa dir sí o no, comptar i riure, i finalment ens fa llençar en una bossa tots els mals rotllos desitjant-nos que, en el carrer o fora, siguem tots millors persones.
Tan de bo ho aconseguíssim!!
