Des de fa uns quants anys, el FUTBOL – SALA, forma part dels Tallers del Centre Heura i molts han sigut i són els usuaris que cada any, participen dels diferents equips que ens han representat en unes lligues que, en el fons, i a més a més de l’esport, pretenen i busquen dignificar la persona. Com podeu suposar això no funciona si al darrere no hi ha persones voluntàries que cuiden de fer realitat aquest objectiu.
En el Centre Heura el voluntari Fernando Celigueta encapçala aquest projecte.
Quants anys fa que dediques el teu Voluntariat al Futbol Sala del Centre Heura?
- Fa molts anys que soc voluntari del Centre però són 9 els que porto dedicats al futbol – sala.
Aquesta lliga es porta a terme amb uns objectius. Com es gestionen i quins són aquests?
- Es gestiona juntament amb l’equip d’educadors de les diferents associacions que participen a la lliga. Ens reunim un cop al mes i sempre tenim present que l’objectiu és que els usuaris facin esport i al mateix temps aprenguin a conviure i relacionar-se entre ells.
Formar i mantenir un grup estable al llarg de l’any entenem que pot ser una dificultat. Com ho resols?
- El grup el conformen habitualment entre 6 i 8 jugadors. Ens entrenem els dimecres i cal dir que s’ho prenen seriosament. Ens reunim al Centre, esmorzen, agafant l’equip i ens desplacem fins a la pista d’esport. Cal ressaltar que per ells és important la motivació i especialment quan perden. Un d’ells em va dir que “ya pierden mucho en su vida cotidiana como para volver a perder en un partido”.
En alguns partits hi ha tensió per la transcendència del resultat cara a la classificació i es creen moments tensos que algunes vegades han siguts problemàtics, però la veritat és que quan acaba el partit hi ha “buen rollo”.
En el Centre Heura són ben visibles un bon rengle de copes, guardons i trufegis guanyats al llar dels anys de competició.
Fernando: què representa això pel grup?
- Molt, si be els primers premis van ser molt emotius ja que vàrem anar a jugar amb unes perspectives molt baixes i les victòries van ser una alegria.
La difusió d’aquesta activitat adreçada a persones sense llar és poca. Es fa difusió suficient d’aquesta tasca esportiva?
- Sí, encara que mai es poc. Vàrem ser protagonistes d’un programa de TV3 (“Entre línies”) i fa uns anys vàrem ser protagonistes d’un reportatge que va fer el diari “el Periódico”, si be sempre és poc el coneixement públic d’aquesta activitat.
Tota aquesta tasca té un objectiu primordial. Els protagonistes reals són els usuaris que hi participen i l’esport – en aquest cas el futbol-sala- el mitjà que vehicula el que la “persona” sigui visible, que existeix, que no és una persona desconeguda.
Creus que l’esport els ajuda i principalment, en què?
- En primer lloc els ajuda a tenir responsabilitat i un objectiu. Pensa que durant molts dies no saben ni tenen “res a fer”. D’aquesta manera, al menys els dimecres, tenen quelcom programat.
Parlant amb en Fernando un palpa que la feina que el Centre Heura fa és positiva, que els objectius es van assolint, que els jugadors es veuen satisfets (sobretot si guanyen) i que la relació amb els altres Centres que participen a la lliga es referma. Això és positiu.
La feina que porta a terme en Fernando requereix d’ànim i constància.
Tens l’ajuda d’algun altre col·laborador/a?
- Voldria tenir-la. Quan estava la Natàlia alguns dies en els que jo per circumstàncies personals no podia venir, ella em suplia. Ara que no hi és, estic sol. Aprofito per demanar al voluntariat del Centre, que s’incorpori a aquesta activitat. Jo em trobo moltes vegades sol i necessito ajuda en molts sentits.
Acomiadem en Fernando, amb una idea més clara de la feina positiva que l’esport aporta a les persones que per desgracia no tenen objectius clars a assolir. Li agraïm les paraules que ens ha adreçat i que permeten que les persones vinculades en una o altre forma al Centre, sàpiguen que hi ha espais i persones que en el pur anonimat treballen per les persones sense llar.
Gràcies Fernando.
Octubre 2018
