Dintre dels actes programats per la Fundació de la Festa Major de Gràcia adreçats a homenatjar a l’escriptora MERCÉ RODOREDA autora de la mundialment famosa novel·la “La Plaça del Diamant”, es va incloure la visita guiada al REFUGI ANTIAERI ubicat en aquesta mateixa plaça.
L’Associació del
Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis representat pel Sr. Josep Mª
Contel, membre actiu de la dita associació, va situar-nos primer en l’època bèl·lica
que va patir d’Europa, per arribar finalment als 194 bombardeigs que va patir
Barcelona durant la guerra civil (1936-39) i que van motivar la creació de
refugis com a mitjà de protecció civil per evitar en el possible els danys que causaven
les bombes.
L’any
1992, arran d’unes obres, es va descobrir el refugi antiaeri que ocupa el subsol
de la plaça del Diamant, a Gràcia. Construït a dotze metres sota terra pels
veïns del barri durant la Guerra Civil, va donar refugi a més de dues-centes
persones durant els nombrosos atacs que va patir la Gràcia industrial de
l’època, plena de fàbriques i l’objectiu principal de l’aviació atacant.
Durant el
recorregut, el Sr. Contel ens va informar que aquest refugi formava part dels més de 90 refugis
que hi havia al barri, i que és un dels més grans dels 1.300 que es van
construir a Barcelona, una de les primeres ciutats bombardejades.
Va
informar-nos que va ser construït
per iniciativa privada de la gent del barri de Gràcia, del plantejament de
situació de les profundes galeries -uns 12 metres sota terra-, que es feien per
tal de salvar el impacte de les ones explosives de les bombes. de les
condicions angoixoses de la gent que hi anava durant els bombardeigs,-algunes famílies
preferien quedar-se a casa malgrat el perill d’ensorraments-, de la distribució
dels espais, del reglament que tenien com la prohibició de portar-hi armes, el
parlar alt, el control dels infants, de la quota que es pagava per utilitzar-lo,
la seva minsa il·luminació, les condicions sanitàries i de l’ambient humit, etc.
Un cop
finalitzada la guerra va succeir el seu abandó i actualment tant sols són
visitables els de les Places del Diamant i Revolució sent els altres o bé
cegats o en desús i no recuperats per la memòria històrica.
Per concloure una
visita que, per la seva singularitat, va agradar molt al grup d’Heura i que també
recomanem a tothom que no pateixi de claustrofòbia.