Un grup de
caminadors del Centre va, el passat 10 de maig, organitzar una passejada per la
Serra de Collserola. La proposta inicial era la de sortir després d’esmorcar,
apropar-se al peu de la muntanya i per diferents indrets, alguns
d’ells costeruts, donar la volta al cim del Tibidabo.
|
Cercant espàrrecs |
Cinc van ser els
valents que es van apuntar al projecte. Així que, després de reunir forces amb
unes galetes i cafès amb llet, el grup deixava “la torre” a les 9:45h. Per zona
inicialment ciutadana es va arribar -amb 50 minuts-, al peu del camí que, pel
mig del bosc, s’enlairava per finalment coincidir amb el
camí de Can Borni, pista de terra que vàrem seguir fins arribar al pla que
donava a la carretera que va al Tibidabo.
Aprofitant que per on passàvem és terra d’espàrrecs silvestres, en vam anar
recollint fins fer-ne un bonic manyoc.
|
Així és manifesta la vegetació de Collserola. |
En un punt
concret vàrem travessar la carretera i per un indret més propi dels camins bonics
i salvatges de Collserola, arribàvem a la font de “Salamandra” de la que no
rajava aigua. Després prosseguirem fins arribar al Coll de la Vinaixa i pel Camí
de Sant Cugat, que transcorre pel darrera del cim del Tibidabo i amb bones vistes
del Vallés, ens aturàvem al començament del Carrer de Can Totxo.
|
La font "seca" de la Salamandra |
|
Els móbils no van parar de fer fotos |
Com que
s’apropava l’hora de dinar, es va acordar, amb 10 minuts, davallar fins la
“Font del Canet”.
Allí, a l’ombra dels arbres, acompanyats per la fresca i el doll d’aigua de la
font que rajava sens descans, en mig d’un silenci tant sols trencat pel cant
dels ocells i amb
molta pau, vàrem
dinar i gaudir del moment. Entrepans, begudes i pastes de postra, van arrodonir
un àpat del gust de tots.
|
Dinant a l'acull de la generosa Font del Canet |
Decidit el retorn
i refeta la pujada -que ara vàrem trobar curta, potser perquè amb el dinar havíem agafat
forces-, vàrem, primer arribar a l’aparcament de cotxes, i després completar
l’ascensió fins arribar a la plaça del
Tibidabo. Uns minuts en el “Mirador” contemplant
la ciutat (molt emboirada) i uns altres al peu del Santuari del Sagrat Cor, van
ser immortalitzats gràficament.
|
En el "Mirador" de Barcelona |
Després de comprovar que el bus que pensàvem
agafar no arribava a Penitents sinó que tant sols anava a Vallvidrera,
decidirem fer el retorn a peu donat que no estàvem cansats i anàvem bé de temps.
Així que pas a pas, amb parsimònia i tranquil·litat i baixant pel camí dels Bombers, tornàvem a la “ciutat” i arribàvem
a “la torre” a les 16:30 h. no sense abans haver pres uns cafès i uns tallats per
tal d’arrodonir el dinar.
|
Santuari del Sagrat Cor del Tibidabo |
El grup format per en: David,
Antonio, Juan Manuel, Gergely i Joan va quedar satisfet de la caminada i amb desig
de repetir-la en una propera ocasió tot cercant altres indrets propers.
😊