Passa com en el
compromís que les parelles contrauen al peu de l’altar i que es referma amb el
“sí vull”. Són paraules no exemptes de sinceritat però que, els anys i anys de
matrimoni, han de confirmar. Seran els fets, la demostració de que s’han
estimat i segueixen estimant-se, fidels, enamorats, companys de la vida, d’una família,
d’una il·lusió compartida.
Em recorda els
versets d’aquell poema NO CALEN PARAULES
i que m’atreveixo a escriure…
Ell li acarona la mà i és,
com un vent càlid,
com si un floc de cotó
la beses tendrament.
Ella contempla els seus ulls
i s’hi abandona, mentre
els seus llavis, trèmols,
enceten un lleu somriure.
Els dos seuen, l’un
a recer de l’altre,
i el frec suau dels seus cossos
són pur joc d’intencions.
Silenci.
No calen paraules.
Les mans es premen suaument,
un instant suspès en l’infinit,
un més enllà tendre que
transmet calidesa.
Tant sols es miren intensament,
i el temps guanya segons sense
trencar l’encís del moment.
Els seus ulls, com carícies, ho diuen tot.
El silenci és expressiu, intens, total.
No calen paraules.
No calen.
S’estimen...
No calen
paraules. Evidentment, no calen paraules per aquest seguit de persones que
envolten, abracen, donen calor, estimen… al Centre Heura. No calen paraules sinó reconeixement sincer, enorme,
gratificant per aquesta GRAN FAMÍLIA
de la que el Centre s’enorgulleix.
No calen
paraules: els fets ho demostren, com passa amb aquella parella d’avis que caminen
lentament pel carrer, agafadets de la mà i que ens envien una imatge tendre: un
missatge de fidelitat. Sense dir-ho en veu alta, ens demostren que s’estimen.
Així és la
“nostra gent”.
Així sou
vosaltres que responeu davant de cada crida d’ajuda que llancem, que sou
capaços de destinar les aportacions d’una primera comunió, d’unes noces d’or
per tal de subvencionar els nostres projectes.
Vosaltres, voluntaris
i voluntàries, que doneu el vostre temps amb il·lusió i afany se servei i
ompliu els espais del Centre regalant estima...
Vosaltres, que us
oferiu per ocupar l’espai on poder fer bona feina, que en el més ple anonimat
ens feu arribar els entrepans, que us preocupeu de que la roba estigui neta i
endreçada per aquell o aquella que vindrà a demanar-la, que cuideu de l’ordre i
la pau dels nostres espais...
Vosaltres, que us
heu convertit en socis fidels d’aquesta societat que creix i s’enfila amb la il·lusió
i afany de servir als que més ho necessiten i que doneu suport econòmic quan la
nostra “bossa econòmica” tremola…
Vosaltres que
esteu pendents del que es pot fer a fi de els nostres amics es retrobin,
guanyin en autoestima, redescobreixin el que valen i poden fer, trobin el caliu
del que tant van mancats, es sentin “acollits”...
Sí, sí. No calen
paraules. Els fets demostren que estimeu el Centre Heura.
A TOTS VOSALTRES, A TOTS i TOTES: MOLTES GRÀCIES!
