La setmana passada li vam fer una entrevista i ens ha donat permís per publicar-la.
El camí fins a Grècia el va fer a peu, tot sol, durant un any, passant tota mena de penalitats. Explica que va estar vint dies amagat en una cova prop de la frontera turca, menjant cigrons secs; i uns quants dies més abandonat per un vaixell en una illa prop de Grècia, sense aigua ni menjar. Es creia home mort, i també li creia la família amb qui feia un any que no comunicava. Finalment el va trobar la policia. Va estar retingut i deixat en llibertat diverses vegades. Un cop a Grècia, i després a Itàlia, va poder treballar una mica per poder-se pagar el bitllet de tren fins a Barcelona. Li havien dit que aquí hi havia molta feina. Quan va arribar no coneixia ningú. Es va estar quatre dies assegut a la plaça Catalunya fins que una senyora, que cada dia anava a donar menjar als coloms, veient la seva situació de desemparament, se'l va endur a casa seva i li va trobar feina de pagès. Però la feina es va acabar, la senyora va morir i ell va anar a espetegar al carrer, on va viure els darrers anys.
Cansat de no trobar feina, des de Heura se li va demanar el retorn voluntari i va entrar en el programa. Tot seguia el seu curs fins que una trucada el va alertar de la imminència de la mort de la mare per un càncer terminal. A Heura es van activar les alarmes. En Babar havia de tornar de seguida, no es podia esperar a completar els tràmits del retorn voluntari. Es va fer una demanda econòmica a voluntaris i socis d'Heura i, en menys de 24 hores, s'havien recollit els diners per poder pagar-li el bitllet de
retorn i donar-li una ajuda per al viatge i per a la integració al seu
país d'origen. En Babar ha agafat aquest matí l'avió cap al seu país.
-¿Qué vas a hacer ahora?
-Voy a ayudar a mi padre en el trabajo de la tierra. Allá la vida es muy dura. Plantamos un poco de verduras, trigo, algo de arroz, pero hace mucho frio. Vivimos cerca de la montaña K2,y estos días estaban a -17º. Yo no quería volver pero mi madre está mal y mi padre también me necesita. Mi madre siempre me decía que tenía que cumplir tres cosas: no mentir, no robar y respetar a las personas mayores. Y eso es lo que hago.
-Tienes mujer y una hija ¿verdad?
-Sí y quiero que mi hija estudie. Ella dice que quiere ser médico porque hay muchas personas enfermas en el pueblo. Si no estudias no consigues nada.
-Y ahora que te vas, ¿qué piensas de Europa?
-En ningún sitio de Europa se cuidan las personas como aquí. Lo digo de corazón. Son buenas personas. Aquí tengo muchos amigos.
-¿De donde sacas la fuerza, Babar?
-De Dios. Dios me la da la fuerza. Me ayuda mucho.
