Aquest és el tercer estiu que treballem a l’Hort de les
Cases. I aquest any, com sempre, no hi hagut vacances perquè l’hort no sap de
vacances perquè és quan hi ha més feina.
La darrera crisi que vam patir a causa del finançament es
pot dir que està superada amb la nova incorporació com a voluntari del Paolo,
un pagès italià afincat a Santa Coloma qui, amb molta tossuderia i moltes hores
de dedicació, ha aconseguit recuperar l’horari i el ritme de treball, fer de
l’hort un verger: integrant les persones i il·lusionant-les, lluitant contra
les plagues que les pluges i la calor van provocar, … I, amb ell, el Juanjo,
que va començar fa tres anys com a participant i ara ja és voluntari
responsable d’un dels matins i, amb ells dos,
tots els voluntaris i professionals que ja hi eren, o que s’han incorporat de nou, juntament amb totes
les/els participants que hi treballen i que donen sentit a tot plegat.
Encarem la tardor amb il·lusió i amb ganes que hi puguin
participar més persones, també amb la il·lusió que l’hort sigui un lloc de
trobada, per això habilitarem un espai sota els arbres, amb taula i cadires, on
puguem seure i comentar, aprendre i celebrar.
Volem que l’hort no només sigui productiu, sinó que també sigui bonic,
per plantarem flors i més plantes aromàtiques. De necessitats, en seguim
tenint, i moltes. D’aquí no res, caldrà tornar a portar un camió de terra i,
tot i que es va fent planter propi, també
caldrà comprar-ne algun, i refer bancals o fer-ne de nous, i pensar en la
possibilitat de posar un reg per goteig…Bé, mica en mica. Si una cosa s’aprèn de
l’horticultura és a tenir paciència i a actuar amb rapidesa, dues coses que
semblen antagòniques, però que són complementàries. Ja us anirem explicant.