dissabte, 30 de maig de 2015

PETITA HISTÒRIA IMPACTANT

 No sé si faig bé d'explicar un petit fet viscut el passat divendres al vespre, al sortir del Centre Heura, després de passar-hi la tarda. Alguna cosa interior em força a compartir-ho.
Anava per la vorera de la Travessera i, a una certa distància, vaig veure una persona asseguda a terra demanant caritat. A mesura que m'hi acostava la vaig reconèixer: era un dels nostres amics usuaris. M'hi vaig atansar per saludar-lo i llavors em vaig adonar que al seu costat hi tenia una cama ortopèdica.
Sabia que anava sempre amb crosses, però res més, llavors el vaig saludar i li vaig preguntar si feia temps que estava així, em contestà que sí, i jo com un carallot, només li vaig fer algun comentari, com ara: "la vida es dura"... em vaig treure el moneder de la butxaca i quan l'obria per donar-li alguna moneda, ell va tapar el got de plàstic amb la mà i senyalant-me amb l'altra,
em va dir "TU, NO"
Només dues paraules, literalment quatre lletres que em van emocionar, perquè vaig entendre que expressaven el seu agraïment vers els voluntaris i al mateix temps mostraven els seus sentiments.
Ho sento, no sé expressar amb paraules el que ens reconforta l'afecte i les lliçons que rebem dels nostres germans que viuen en una situació de sensellarisme. Simplement, gràcies!
Josep Maria

AVUI PARLEM AMB…

JOAN PONTES Potser per alguns és una persona poc coneguda però la veritat és que per altres en Joan té el seu espai dins del Centre. ...