PETITA HISTÒRIA IMPACTANT

 No sé si faig bé d'explicar un petit fet viscut el passat divendres al vespre, al sortir del Centre Heura, després de passar-hi la tarda. Alguna cosa interior em força a compartir-ho.

Anava per la vorera de la Travessera i, a una certa distància, vaig veure una persona asseguda a terra demanant caritat. A mesura que m'hi acostava la vaig reconèixer: era un dels nostres amics usuaris. M'hi vaig atansar per saludar-lo i llavors em vaig adonar que al seu costat hi tenia una cama ortopèdica.

Sabia que anava sempre amb crosses, però res més, llavors el vaig saludar i li vaig preguntar si feia temps que estava així, em contestà que sí, i jo com un carallot, només li vaig fer algun comentari, com ara: "la vida es dura"... em vaig treure el moneder de la butxaca i quan l'obria per donar-li alguna moneda, ell va tapar el got de plàstic amb la mà i senyalant-me amb l'altra,

em va dir "TU, NO"

Només dues paraules, literalment quatre lletres que em van emocionar, perquè vaig entendre que expressaven el seu agraïment vers els voluntaris i al mateix temps mostraven els seus sentiments.

Ho sento, no sé expressar amb paraules el que ens reconforta l'afecte i les lliçons que rebem dels nostres germans que viuen en una situació de sensellarisme. Simplement, gràcies!

Josep Maria