Pàgines

dimecres, 28 de novembre del 2018

AVUI PARLEM AMB…

JOAN PONTES

Potser per alguns és una persona poc coneguda però la veritat és que per altres en Joan té el seu espai dins del Centre.
Pintor autodidacta, el podem trobar els dimarts a la sala d’estar de “la torre”. Sobre la taula, la seva carpeta de dibuixos, una làmina en curs. el seu llapis i la voluntat per anar incrementant la seva col·lecció de treballs. Hem seguit la seva constant evolució i comprovat, progressivament, com millorava la qualitat dels dibuixos.
Recentment, durant el mes de novembre, ha fet una exposició al Centre Cívic del Carmel i allà ens hem adreçat per captar amb imatges l’obra exposada. Trenta quadres defineixen el seu estil propi i les seves preferències.
Però, tant com els seus treballs, ens interessa saber de la seva persona.
En Joan té 70 anys i viu en el mateix barri del Carmel de Barcelona. Va saber del Centre Heura per mitjà d’una voluntària i el va moure a venir l’interès per la situació de les persones sense llar. Manifesta que ha fet diferents cursos de dibuix i que el llapis i el pastel són per ara els seus mitjans d’expressió preferits.
-       Joan, a més a més del dibuix, tens interès per conèixer altres tècniques artístiques?
-       Sí, actualment estic interessat en fer un curs relacionat amb els “tapissos”.
Dins de la seva actual obra, constatem, i és ben evident, que la seva temàtica preferida és el retrat.
-       Per què?
-       M’agrada dibuixar a la gent i analitzar la composició del seu rostre. Reflexa la seva personalitat
-       I per què rostres coneguts?
-       Són rostres de polítics passats i presents, artistes, personatges famosos, gent coneguda mundialment. Comuniquen els seus sentiments i expressions.
La pintura sembla que és el gran objectiu diari d’en Joan
-       Què significa per a tu? – li preguntem
-       Més que la pintura, és el dibuix el que em manté actiu durant molt de temps. Omple les meves hores.
-       Com reacciones davant d’una crítica als teus dibuixos?
-     Jo les accepto, m’ho prenc com un consell ben intencionat que em pot ajudar a millorar. Mai me les prenc com un atac personal.
-       Creus que pots millorar?
-       I tant!!! I aspiro a fer-ho. Creure el contrari no és el meu pensament
-       Vas a veure exposicions d’altres pintors?
-       Sí, i molt sovint. Cada vegada més i m’agrada fer-ho. Sempre se’n aprèn.
-       Hi ha algun pintor que t’agradi molt?
-       Sí, en Casas
Tot pintor intenta fer arribar al públic en general un missatge personal, un comunicar-se -en aquest cas per mitjà de la imatge-, un manifestar els seus sentiments…
-       M’agrada veure joia, sorpresa, en els rostres de la gent que mira els meus quadres.
-       Es pensat en ensenyar a altres que comencen?
-       De moment no, potser més endavant.
-     Quins projectes nous tens en ment?
-     Ara vull treballar el tema dels tapissos artístics. Potser d’aquí a dos anys faci una exposició amb ells

Deixem en Joan engrescat amb el llapis perfilant un nou rostre que afegirà a la seva col·lecció.
Nosaltres li donem les gràcies per les opinions que ens ha manifestat i pel temps dedicat. Ara sabem una mica més d’ell. 
Que segueixis endavant per aquest camí d’art, Joan.










 "Resiliència i Sororitat: El divendres Lila  al centre Obert Heura" De la realitat  de la violència de gènere i el sensellarisme...